1. |
Macerar
03:06
|
|||
2. |
Pogrom
04:04
|
|||
|
Un conte a destemps que tràgicament provoca calfreds i imatges pendents. Ja arriben, se sent renou. S'acosten. T'has amagat? Resigna't i fuig lluny d'aquí.
Mil ombres d'un temps, empremtes presents, tot fet al revés, no importa si et sents defora, què hi fas aquí? T'encalcen. T'has amagat? No miris tan espantat. Resigna't i fuig lluny d'aquí.
|
||||
3. |
De fets invisibles
04:52
|
|||
|
No sabem què passa. A poc a poc es rompen, de fets invisibles, els bocins que un dia quasi s'aferren, quasi es cremen.
Anam fregant amb bones belles utopies, amb els dits ho toques i entre ells es fonen. Quasi s'aferren, quasi es cremen d'un en un.
Un cos es va rompent per falta de moviment, batalles i rendicions amb el teu pitjor enemic, ulls vermells i un mot cru, sempre te guanyarà. Tapat del tot no pot fer mal, tancam els ulls i ja veurem demà. Vine.
Cada dia més a prop però massa temps enfora, ben davant el vell mirall ens compondrem la cara, cada dia més a prop...
|
||||
4. |
Follet
03:15
|
|||
|
Tres paraules han bastat. Arreglat i pentinat. Tant, que no pareixes tu. Fort i motivat somrius.
Es moven així, quasi lliures. Què fàcil pareix, i si ho tastes? Aixeques les mans i rebotes. Te miren i rius descontrolat i esquiu, amb la mà aguantant el fil fas parèixer que estàs viu. Saps tan bé com s'ha de fer!
Es moven així, quasi lliures. Què fàcil pareix, i si ho tastes? Aixeques les mans i rebotes. Te miren i rius.
Aquesta maleta pesa molt. Només una estona i s'ha acabat. No passen les hores.
Es moven així, quasi lliures. Què fàcil pareix, i si ho tastes? Aixeques les mans i rebotes. Te miren i rius.
|
||||
5. |
Ú
02:49
|
|||
|
Els dits es cerquen, i els ulls tancats miren darrera un foc que pren. Etern silenci, un gran misteri. Alliberat i desarmat. Ella. Les pells perfectes, no vull res més. Quan balles brilla la veritat. Etern silenci, un gran misteri. Alliberat i desarmat. Ella.
|
||||
6. |
7
03:24
|
|||
|
A Pep Munar
Tàcit i transparent
mentre els dits freguen les cordes
tan delicadament
que te fa sentir que voles.
Omples el buit que tens
la tristesa no perdona.
Etern, hi ha mirades que fonen.
Sempre et vas aixecar
quan la vida travelava
cansa sentir-se buit
són tants cops que no t'esperes
massa racons ferits
no se curen i abandones.
Etern, hi ha mirades que fonen.
Què has fet? Tan prest?
|
||||
7. |
Peix-me
01:42
|
|||
|
Com fas la màgia, nina, amb la que encantes aquesta fera? Mira, no es suporta. Ets quasi sempre gràcil i lluny de casa. Ets tu la fosca viva que més m'agrada. Cossos en guerra, ballen, i tot canvia. Si toca viure deixa un racó devora tu. Tot el que et passa, escolta, és el que et marca. El que et fa falta, vida, és el que et mata.
|
||||
8. |
Poema núm. 13
01:51
|
|||
|
Si la boca et fa olor, imagina't obert en canal.
|
||||
Carloscar Manacor, Spain
If you like Carloscar, you may also like:
The Art Of Losing
by The Anchoress
The second release from Welsh artist The Anchoress is a devastating and powerful meditation on loss.
go to album
15 years into their career, the Toronto indie rockers sound sharp and ebullient as ever.
go to album
Daffy Duck In Hollywood
by Ducktails
An hour of spacey, dreamlike new music from Ducktails. “Daffy Duck in Hollywood” boasts mirage-like songs with laid-back melodies.
go to album
No Arts, No Crafts
by No Crafts
Catchy and upbeat Spanish garage pop with new wave flourishes and English lyrics.
go to album
Gorgeous indie rock from Forth Worth, Texas, just in time for reminiscing on hot summer nights.
go to album
featured on Bandcamp Radio Sep 29, 2015
go to album
This Could Be Texas
by English Teacher
The UK upstarts' debut veers from sunny, psychedelic folk to bristling post-punk with reckless abandon without ever missing a beat.
go to album
